En aquesta onzena edició del GaS el recorregut serà el mateix que l’any anterior: la cursa s’endinsarà pel bosc que deixa a la esquerra Penjallops, arribarà a Can Barata i baixarà tot vorejant el Turó de Can Camps i la bòbila que hi ha enfront de l’escola japonesa.

 Un cop s’arribi a hp, caldrà fer-li la volta a la masia de Can Graells per la pista de terra que ressegueix tot el perímetre intern del site i el camp de futbol per acabar davant dels vestuaris del camp de tenis.

 Amb aquest nou traçat del GaS, hi ha més pista que amb el recorregut clàssic d’edicions anteriors, així com unes vistes més maques per gaudir de l’entorn durant la cursa (veure descripció).

 Hi haurà també un nou recorregut una mica més curt pels caminants que vulguin fer el recorregut AMigGas sense competir.

Nou recorregut del GaS (2004-)

 El nou recorregut del GaS és una barreja d’asfalt (20%) i pistes i corriols de terra (80%), al voltants del bosc de Can Graells i de Can Camps. Són 7 km i escaig de longitud amb uns desnivells acumulats de 170m de pujades i 170m de baixades aproximadament que es poden fer de forma competitiva corrent a peu o de forma no competitiva en bicicleta o passejant.

 Vista aèria del nou traçat del GaS:

Descripció del recorregut del GaS₂₀₀₄:

1. SORTIDA al costat dels vestuaris de la pista de tenis i
2. pujada seguint la carretera interna fins
3. l’entrada de cotxes que es travessa sortint del site i seguint la carretera (Av. Graells) a l’esquerra cap a l’escola japonesa.
4. Just davant de l’escola japonesa es deixa la carretera i es continua tot recte per la pista que va a parar al camp d’aeromodelisme,
5. seguint la pista principal durant uns 800m. Just després
6. d’una pujada
7. s’arriba a un cruïlla (des d'on en un dia clar es pot veure Montserrat) i es continua per la pista 50 metres més fins arribar a
8. una bifurcació. Aquí s’ha de continuar per la pista de l’esquerra (camí del bosc) deixant la pista principal.
9. Es segueix el camí del bosc durant 1km fins que s’acaba tot just després de una pujada curta però intensa i s’arriba a
10. un tram de pista asfaltada per la que es continua durant uns 100m abans de deixar-la per
11. un corriol que surt a l’esquerra i que és paral·lel a la pista, tot continuant fins que s’arriba a
12. una cruïlla de la pista asfaltada amb la pista principal que s’havia deixat en entrar pel camí del bosc. Es baixa aleshores per
13. la pista principal fins arribar de nou a la bifurcació i
14. es gira ara a mà esquerra seguint la pista que porta cap a la bòbila. Després d’una pujada i un cop passada la bòbila
15. es gira a l’esquerra per l’Avinguda Graells i
16. s’entra a hp per l’accés nord
17. girant immediatament a la dreta i agafant el camí paral·lel a la reixa que limita hp, tot passant al costat de la masia en ruïnes de Can Graells i de l’arbreda
18. fins arribar al camp de futbol després d’un tobogan.
19. Es continua fins arribar al camí al costat de la reixa de l’Avinguda de la  Generalitat (avinguda ampla del Deutsche Bank) vorejant el camp de futbol
20. fins a la línia d’ARRIBADA que coincideix amb la de SORTIDA.

Perfil del traçat del GaS₂₀₀₄: ampliar perfil

Anar al principi de la pàgina

Pendents del traçat del GaS₂₀₀₄: ampliar vista

Anar al principi de la pàgina

Recorregut per fer caminant: aMigGaS

Es tracta d’un recorregut no competitiu de 5.5km que segueix al començament el mateix recorregut que el GaS però que a la cruïlla del bosc es desvia directament a la dreta cap a la bòbila estalviant-se un parell de quilòmetres respecte a la cursa per corredors. S’entra al site per la entrada nord (antic accés de camions) i es dona la volta per la pista interna que voreja tot el perímetre per acabar al mateix punt de sortida.

És un recorregut més curt però força interessant que permet gaudir d’un tram de bosc mediterrani ben conservat. A més, en anar caminant es pot observar la seva vegetació que està formada bàsicament per:

• Tres espècies arbòries:
  • El pi blanc (Pinus halepensis). Es el pi que es troba a les zones de baixa muntanya. Sovint ocupa àrees que abans eren camps de conreu, vinyes o zones cremades.
  • L’alzina (Quercus ilex), és l’arbre mediterrani per excel·lència i un dels components fonamentals de les associacions vegetals dels nostres boscos.
  • El roure (Quercus ruber), podem trobar exemplars aïllats aquí i allà.
• Arbusts:
  • La mata o llentiscle (Pistacia lentiscus), de fulles fosques i brillants, el fruits són petites boles vermelles o negres que antigament es feien servir per fer oli de cremar.
  • Romaní (Rosmarinus officinalis)
  • Llampúdol (Rhamnus alaternus). Arbust sovint molt gran, fulles fortes i fosques, es pot reconèixer perquè al mirar les fulles a contra llum tenen el perímetre transparent.
  • L’arbocera (Arbutus unedo). Amb fruits semblant a cireres però de gust i textura totalment diferent. Els fruits surten a la tardor al mateix temps que les flors que produiran el fruit un any més tard.
  • Abatzer (Rubus ulmifoliuss) Sovint les seves punxes ens deixen un record de l'estada pel bosc. El fruit, la mora surt a l'estiu.
  • El coscoll (Quercus coccifera). Emparentat en l'alzina però més petit, fulles punxegudes i verdes per sota (al contrari de l'alzina que són blanquinoses)
  • La canya (Arundo donax). Difícil de classificar com arbust, és una gramínia enorme que rés te que envejar al bambú.
  • Roser silvestre (Rosa serpervivens). Semblant als rosers de cultiu però amb una flor molt més senzilla, de 5 pètals oberts, així i tot molt maca i olorosa.
• Lianes:
  • L'alitja (Smilax aspera), molt comuna pot convertir un bosc en un terreny infranquejable, fulles en forma de cor i pues per tot arreu.
  • L’heura (Hedera helix). Que sovint puja i envolta els troncs dels arbres.
  • La mare-selva (Lonicera implexa). Una liana on la tija sembla travessar les fulles per la meitat. Flor molt curiosa de color blanc o rosat.

Anar al principi de la pàgina

Anar al principi de la pàgina